La institució, que celebra 30 anys, posa en valor el fons artístic excepcional en ple centre de la ciutat
por Joan Oliva
La Fundació Antoni Tàpies celebra ara 30 anys de vida amb la mirada posada en el centenari del naixement de l’artista avantguardista barceloní, que tindrà lloc el 2023. Com ja va passar amb l’Any Miró, el 1993, que va suposar un abans i un després en la revisió de l’obra de l’artista mironià, els responsables d’aquest centre cultural del carrer Aragó creuen en el gran potencial de difusió de l’obra de Tàpies que poden representar nous col.lectius de visitants, com ara el dels passatgers de creuers que arriben cada temporada a Barcelona.
Antoni Tàpies va morir fa vuit anys, però el seu llegat no s’exhaureix en les 355 obres originals i obra gràfica que composen el fons de la Fundació fins a arribar a més de 1.000 títols: té obra exposada a les col·leccions més importants dels museus d’Europa i els Estats Units, ha fet exposicions al Japó, on s’aprecia moltíssim la seva obra, i a l’Amèrica Llatina també han mostrat sempre un gran interés en el seu treball. “Tàpies es un artista molt apreciat, i conegut. Sóm conscients de què en una primera visita a Barcelona, i amb pocs dies a la ciutat, els turistes, i especificament els creueristes entre ells optaran potser pel Museu Picasso, pel MNAC o per anar al Museu del Barça, però Antoni Tàpies no deixa de ser un artista de referència universal, invariablement col·locat, any rere any, en el ranking dels cent millors artistes plàstics del món”, esgrimeix la Conservadora de la Fundació, Núria Homs.
Un públic entusiasta de l’obra “que ve a veure’ns en una segona visita a la ciutat”, una de les conseqüencies del factor prescriptor dels creueristes, que propicien una segona o tercera visites a Barcelona un cop han embarcat en una primera ocasió a la ciutat comtal.
Unes 70.000 persones visiten cada any l’edifici del carrer Aragó, la seu modernista de l’antiga editorial Montaner i Simón, obra del deixeble més avantatjat d’Antoni Gaudí, Llúís Domènech i Muntaner, qui va rebre amb aquest edifici el seu primer encàrreg important- La Fundació ha conservat quasi intacte l’editorial en la seva concepció arquitectònica original per allotjar l’obra de Tàpies, ja que aquest va ser el desig de l’artista barceloní.
Un públic amb estudis i conneixement de la obra del artista
“Els visitans estrangers han anat augmentant en aquestes tres dècades d’existència de la Fundació.. Asiàtics cada cop en veiem més, hi ha mols japonesos i coreans Històricament hem tingut francesos, i és molt probable que hagi incrementat també el públic nord-americà darrerament”, apunta Daniel Solano, el responsable de Comunicació de la Fundació. Núria Homs afegeix que “constatem que el públic que ve a veure l’obra d’Antoni Tàpies és un públic que sí que n’ha sentit a parlar, i venen a veure’l perque els interessa la seva obra, i aquells que la coneixen poc, volen venir perquè els en han parlat. És a més un públic que té un nivell d’estudis superior”.
Quan es va obrir la Fundació Tàpies al públic, el 1990, no hi havia la quantitat de museus que hi ha ara a Barcelona. Per tant, el centre va tenir un paper potentíssim com a espai d’art modern i contemporani.
Núria Homs. Conservadora de la Fundació Tàpies
Un públic entusiasta de l’obra “que ve a veure’ns en una segona visita a la ciutat”, una de les conseqüencies del factor prescriptor dels creueristes, que propicien una segona o tercera visites a Barcelona un cop han embarcat en una primera ocasió a la ciutat comtal. “Tenim gent procedeixen de Nova York, de Chicago i que ens diuen ‘Vinc perquè sóc fan de Tàpies’. I sigui perquè o be venen de creuer o be per altres motius a Barcelona, reconeixen que aquesta era l’oportunitat que tenien de poder-se empapar de Tàpies al seu propi museu”, argumenta per la seva banda Daniel Solano.
La Fundació Tàpies vol atraure els creueristes
Els responsables de la Fundació Tàpies també hi veuen una oportunitat en l’excel·lent emplaçament del museu per captar els creuristes que fan escala. “Just aquí a la cantonada s’hi troba l’illa de La Discòrdia -Casa Batlló, Casa Amatller…-, i La Pedrera es troba una mica més amunt. És interessant perquè els creueristes tenen a l’abast en molt poca distància de recorregut a Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, i ens tenen també a nosaltres que sóm a més a més Domènech i Muntaner i Antoni Tàpies alhora, amb l’afegit que aquí poden gaudir d’exposicions d’art contemporani”.
Quan es va obrir la Fundació Tàpies al públic, el 1990, no hi havia la quantitat de museus que hi ha ara a Barcelona. Per tant, el centre va tenir un paper potentíssim com a espai d’art modern i contemporani, per crear un centre de debat, i per mostrar artistes que són ara de primer ordre. La promoció cultural que fan consorcis com Turisme de Barcelona es troba en productes com L’Articket, que el passatger de creuers es troba quan desembarca a les teminals. L’Articket és un producte amb el qual el consorci comercialitza els sis museus més importants de la ciutat, inclòs naturalment el de la Fundació Tàpies, a un preu mòdic de 35 euros.
L’artista que vol fer-nos pensar
Antoni Tàpies va ser un dels primers artistes contemporanis que, en certa manera, va transgredir els límits de la pintura, la matèria i escultura per fusionar-les en una sola peça. Multipremiat (Príncep d‘Astúries de les Arts: Lleó d’Ort a la Biennal de Venècia…), reconegut sense discussió pels erudits, Tàpies, al principi de la seva carrera, va decidir dues coses fonamentals per al seu devenir artístic: vol comprometre’s amb l’art d’avantguarda, però a la vegada vol fer un servei a la societat –ens expliquen els responsables de la Fundació-. Aquesta premisa és la que dominarà a tota la seva producció artística.
En aquest sentit, l’obra de Tàpies és una obra radicalment avantguardista i moderna, “però alhora és una obra que ens vol fer pensar, que ens vol fer qüestionar la realitat en la qual vivim, que ens vol fer pensar en quina relació tenim entre nosaltres, amb el món, amb l’univers. És un artista que té, per això, una destacada component filosòfica i ètica. La seva és una obra que et demana que la contemplis amb calma, atentament”, explica Núria Homs, considerada una de les majors expertes mundials en l’artista. Contràriament al que succeeix en molts museus saturats de cues i públic, la Fundació permet la contemplació tranquila, sense aglomeracions, dels quadres, gravats i escultures del pintor. A banda del programa de ma, dels fulletons, hi han audioguies, i s’intenta acompanyar així al visitant per donar-li informació que l’ajudi a entendre millor a l’obra d’un dels anomenants representants de l’Informalisme, i percebut tradicionalment com un artista ‘difícil’, però que potser no és tant com sembla a primera vista.
