“Els sorprèn molt el pla Cerdà i l’Eixample” i no tot són presses ni visites superficials, segons aquests professionals, que veuen molt camp a córrer en la promoció de la cultura i la cuina catalana.
por EscalaBcn
Entre 200 i 300 guies turístics oficials, del mig miler de professionals d’aquest tipus que en té Barcelona, treballen amb els visitants que arriben a la ciutat pel port. “Hi ha prou feina per guanyar-se la vida exclusivament amb els creuers”, sosté Elisabet Simó, secretària de l’Associació Professional de Guies i Informadors Turístics (APIT) de Barcelona, l’entitat degana a Catalunya que aplega des de 1977 els professionals habilitats per la Generalitat.
“Barcelona s’està convertint en punt de sortida o arribada de molts creuers, i això genera moltíssimes estades pre i post creuer”, explica a Escala Barcelona la membre de la junta d’APIT, per a la qual la connexió entre el port i aeroport és essencial per estimular aquest sector. “Els americans són el primer mercat de passatgers de creuers, la majoria són sèniors i amb un poder adquisitiu alt”, assenyala Simó. És amb aquest tipus de visitant quan la tasca del guia esdevé determinant per al record del viatger i, de retruc, per a la imatge que projecta Barcelona.
Els guies són els amfitrions de la ciutat, l’enllaç entre Barcelona i el visitant que ve en creuer i que vol fer-se una idea del llegat de Gaudí, del gòtic o de l’esperit esportiu del Barça. “Els sorprèn molt el pla Cerdà i l’Eixample”, assenyala la guia, que remarca que, ben al contrari dels apriorismes i els tòpics, no tot són presses ni visites superficials.
“Barcelona és, per sobre de tot, arquitectura, però hi ha molt camp per córrer pel que fa a la cultura, de tota mena”, assegura. “No es promociona prou la cultura pròpia: pots menjar ramen durant la visita a la Sagrada Família, però no cuina catalana, per exemple”, lamenta. De vegades, la “Gran Barcelona” arriba fins a Figueres de la mà del surrealisme de Dalí i fins al Penedès per la fama del cava català.
Demanda de més facilitats logístiques
Simó aprofita per demanar més facilitats logístiques per fer les visites. En concret, es refereix a les poques parades a la ciutat pels autobusos on viatgen els visitants. Una queixa recurrent: “no li pots demanar a un senyor o una senyora de setanta anys que faci a peu, i per carrers en obres, un quilòmetre per poder visitar la Sagrada Família”, critica aquesta experimentada professional.
Barcelona és una ciutat que enamora el visitant. Un destí ben connectat i que deixa la sensació de voler-hi tornar. Però els guies avisen: si no es té cura, res és etern i aquesta aura que la ciutat encara manté podria desaparèixer.
Tot i això, assegura que el sector s’està recuperant després de la pandèmia i això és positiu per l’activitat dels guies. Una mostra: d’un vaixell en poden arribar a sortir una trentena d’autobusos, en funció evidentment de la mida, però també de la quantitat d’idiomes que s’ofereixin, en unes excursions que els creueristes ja tenen escollides des del minut zero del seu viatge. Aquest flux de viatgers representen “tota una injecció econòmica per a la ciutat”, que va des del guia turístic fins al cambrer, el cuiner o l’empleat de museu o de botiga, sense anar més enllà.
Si a més a més de l’atractiu de Barcelona, es decidís apostar fort per aquest sector i eliminar les traves -sobretot, logístiques- existents, Simó assegura que tothom en sortiria beneficiat i es reduirien les concentracions excessives de turistes en pocs punts. “És de calaix: si només hi ha un punt perquè arribin des del port a la Rambla, aquest punt es congestiona”. La recepta, la té ben clara: “Convido a qui vulgui a venir amb nosaltres un dia perquè vegi les possibilitats que tenim”, insisteix.
Els guies són un col·lectiu de “culs inquiets”, segons els defineix Simó. Viatgers que han fet de la seva passió la seva professió. Més de lletres que de ciències. Ara fa temps que la Generalitat no treu noves places, i els nous que s’incorporen són de qualsevol punt de la Unió Europea, una flexibilitat del mercat laboral de l’espai Shengen que, segons la seva opinió, no afavoreix el valor afegit que només aporta l’experiència i el coneixement del guia local.
Barcelona és una ciutat que enamora el visitant. Un destí ben connectat i que deixa la sensació de voler-hi tornar. Però els guies avisen: si no es té cura, res és etern i aquesta aura que la ciutat encara manté podria desaparèixer. En qualsevol cas, conèixer la ciutat de la mà d’un guia oficial és una garantia de bon servei i de professionalitat. La millor manera de ser fidel a la singularitat i a l’encant de Barcelona.
